Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 12. gennaio 2021
Su padenti de Sa Dispensa fait parti de su demàniu de sa regioni Sardìnnia e si spàinat in su comunu de Prammas, in su tzentru de s'ìsula po 150 ètaras. Su padenti est parti de su monti Arci (5.975 ha) e finas de su parcu naturali regionali de su Monte Arci. Po su chi pertocat is matas chi agataus, cussas de prus importu sunt s'ìxili e sa màchia mediterrànea cun matas de muta, olioni e modditzi. Intra de is animalis chi bivint in custus ambientis arregordaus is sirbonis, is catzeddus de...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 30. dicembre 2020
Sa bidda de Mòguru est nodida non feti po s'arti de su tessìngiu ma finas po unus cantu produtus de su setori agrualimentari chi de sèmpiri at tentu grandu importàntzia. Su mulinu, su caseifìciu e su pastifìciu nasciant in Mòguru giai a s'inghitzu de su '900 gràtzias a s'abilesa de sa famìllia Marchinu e finas a dì de oi ddui est in sa bidda unu mulinu de sa famìllia Maccioni chi traballat su trigu de su sartu de sa Marmidda. Is panifìcius de sa bidda produsint pani traditzionali...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 10. dicembre 2020
Su situ prenuràgicu de Cucuru Is Arrius, s'agatat a s'oru sud otzidentali de su stainu de Crabas. In su situ ddu at unu cimitòriu e calchi arrastu de biddixeddas de su neolìticu, calcolìticu, e de s'edadi pùnica; in prus ddu at unu putzu nuràgicu e acapiada a custu una àrea culturali tardu republicana e ancora unu campusantu de edadi romana imperiali. In su villàgiu de Cucuru Is Arrius si biviat in barracas po una parti postas asuta terra, pesadas cun palus e erbas, si andàt a cassa,...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 04. dicembre 2020
S'ìsula de malu Entu ( chi po mori de una furriadura faddida est diventada Mal di Ventre) e su scòlliu de su Catalanu, si podint cunsiderai unu santuàriu de sa natura. A ingìriu de s'ìsula de Malu Entu, ca est sa sola cosa chi est abarrada de una massa de granitu chi in is tempus passaus voretat totu sa costera otzidentali de sa Sardìnnia, ant fatu una zona A – de amparu integrali e una Zona B – de amparu generali. A ingìriu de su scòlliu de su Catalanu, filoni vulcànicu nàsciu de...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 24. novembre 2020
S'arti de sa ceràmica in Aristanis e in su territòriu tenit una traditzioni antiga chi movit giai in su neolìticu, testimoniada de repertus archeològicus a cumnetzai de 4 milli annus fait. Sa produtzioni e sa bendida de ainas est arrica giai in època medievale rinascimentali. Is artesanus de sa ceràmica traballànt in su burgu de figoli, e fadiant parti de unu grèmiu: totu custu si podit agatai in papersi de su de 15 sec. In su 1961 Arrigo Visani, uno de is prus importantis artesanus de...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 19. novembre 2020
Su paesàgiu a ingìriu a sa bidda de prus formas e coloris arregalant momentus ammajadoris. Is àcuas trancuillas de su stainu de Pauli Majori, paradisu de is appassionaus de birdwatching, acullint su caboni de àcua, sa menga arrùbia e intra de is tanti matas, unas cantu orchideas. Est una de is zonas ùmidas de prus importu in Itàlia. In su parcu de su monti Arci, sa stèrrida prus manna de pedra crobina in Sardìnnia, as a fai unu viàgiu agoa de 8 milli annus, candu totu is pòpulus...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 16. novembre 2020
SU PONTI ROMANU Su ponti de su tempus romanu chi si scerat a s’intrada sud de Santa Justa fadiat parti de sa Bia a Turre Karales, sa prus manna de sa Sardìnnia romana, bòfia de Traiano, chi auniat is portus prus mannus de s’ìsula e chi currispundit prus a mancu a sa chi connosceus comenti a Strada Statali 131. Òpera chi iat donau importu nou a sa tzitadi de Othoca, e chi in orìgini fut a cincu arcadas; de is pontis romanus in Sardìnnia sceti custu tenit fundamentas stèrrias a petotu...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 12. novembre 2020
Sa Crèsia de Santu Giuanni de Sinis fait parti de sa necròpoli fenìtziu-pùnica de sa tzitadi de Tharros. Sa cresiedda si scerat in mesu a su panorama marinu, inui si podit ammirai capu Santu Marcu, e is arrestus de s'antiga tzitadi de Tharros. S'edifìtziu est s'arresultau de sa mudadura de un'antiga crèsia bizantina a pranta a cruxi chi parrit siat de su de VI-VII sec. Is navadas de fiancu comùnicant cun cussa de mesu cun tres àrcus. Castiendi-dda de foras si podint scerai is corpus...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 11. novembre 2020
Mòguru e is binus cosa suus Sa Sardìnnia est comenti a unu continenti chi mancai piticheddu presentat diversidadis geològicas, idrogràficas e finas de curtura. Est propiu de custa diversidadi chi ndi benit una variedadi manna de produtus in totu is setoris, finas in cussu de is binus. Mòguru chi in custa arti est de tempus meda chi si scerat, contat bingialis de àntiga traditzioni comenti a su cannonau, su nuragus e su semidano chi fait a cunsiderai originàrius de s’ìsula, àterus...
Is biddas e is Entis de su Sportellu Ùnicu po Àrea · 10. novembre 2020
S' Antiquarium Arborense nou, abertu in su mesi de martzu 2016, est costituiu de sa colletzioni archeològica de s'abogau Pischedda, comporada de su Comuni de Aristanis in su 1938,e introdùsia in s'àmbitu curturali de s'archeologia mediterrànea e de s'orienti acanta de s'acabbu de s' ’800. Su Museu si spainat in duus pranus: Pranu terra:un aposentu cun “S'arena de su tempus” e su museu de s'aprapidu inui agataus is repertus de su museu e de su patrimòniu curturali de sa tzitadi,...