S'Itàlia puru at a ratificai sa Carta europea de is lìnguas de minoria, testu scritu in su Consillu d’Europa in su 1992.
Sa Carta a oi dd'ant ratificada feti 25 stadus membrus de su Consillu d'Europa e tenit sa punna de amparai is lìnguas de minoria e s'impreu issoru po sarvai s'identidadi e is tradiztionis culturalis de s'Europa e de arrespetai sa volontadi de is tzitadinus chi bolint imperai sa lìngua de minoria.
Is istadus tenint su doveri de amparai is lìnguas de minoria chi sunt in su territòriu issoru, arrespetendi s'àrea geogràfica inui si fueddant e sa netzessidadi de ddas promovi in sa vida pùblica e privada imperendi ainas de stùdiu e insenniamentu e scàmbius cun àterus stadus inui cussas lìnguas benint imperadas.
S'itàlia no at ancora ratificau sa carta e sa chistioni est immoi a s'esàmini de su Senau. Est una de is tanti tentas fatas po arribai a unu acabbu de custu percursu, bortas meda s'iter s'est firmau po s'acabbu de sa legisladura.
Tocat peroa a marcai – narant in sa setziada de is duas commissionis de palatzu Madama – ca s'Itàlia, mancai ancora non apat ratificau sa Carta, tenit una legislatzioni natzionali avantzada po su chi pertocat s'amparu de is lìnguas de minoria, atuendi s’art. 6 de sa Costitutzioni.