Su Museu Diocesanu de Aristanis torrat a pesai atobiadas cun s'arti portendi a tema su Sacru. De su 16 de onniasanti s'at a podi abisitai s'ammosta “L'immenso minuscolo” de Paola Minello (1955-2013). Una caminera chi proponit a s'abisitadori sa circa spirituali chi s'artista at dedicau me in is ùrtimus annus de sa vida sua. Trinta telas chi at pintau Minello chi, cun su pobiddu Salvatore Garau, at cumpartziu s'esperièntzia sua artìstica, difatis cincu de is òperas abarras de acabbai ddas at sighidas a fai Garau etotu.
“Paola nci est arrennèscia, mancai in sa dimensioni sua pitia, a ndi pesai unu spàtziu mannu mannu, innui bivint, agiomai cuadas, o chi pagu s'apubant (incapat timorosas de sa fortza de su colori e de su gestu chi ddas fùrriat), figureddas chi at furau de is clàssicus connotus e impiticadas aici meda de ndi provai tenura ùmili, comenti a nai "Deu seu, non tèngiu abisòngiu de mi fai biri". Una pitura che tenit in su bratzolu suu cussus angiuleddus e santus de una surra de sacralidadis, chi àteru non funt cèllulas chi bivint aintru de nosu, funt memòria citida chi fait parti de sa sensibilidadi e de sa cultura de onniunu, marchendi de prus su essi parti de s'universu insoru (e nostu), cussu universu spantosu sena de fini chi s'ingìriat e chi a bortas si ndi scaresceus."
Cenàbura 16 de su mesi de ladàmini a sa ora de is 10.30 de mangianu in su Museu Diocesanu Arburensu (Pratza de su Duomo n. 1 Aristanis) nci at essi sa cunferèntzia stampa e sa visioni de su vìdeu de s'ammosta, ananti de su curadori Salvatore Garau.
Sèmpiri cenàbura 16, de is 5 a is 8 de merii, s'ammosta s'at a aberri a su pùblicu chi podit intrai sena de pagai.
S'ammosta si podit abisitai finas a su 22 de onniasanti de su 2020, sa giòbia e sa cenàbura de is 5 a is 8 de merii, su sàbudu e su domigu de is 10 a sa 1 de mangianu e de is 5 a is 8 de merii.
Paola Minello nascit in Roma. Pagu prus de pipia fait parti de su coru de is boxis biancas de sa RAI, coru chi s'imprestat a is òperas lìricas e finas a colunnas sonoras de Morricone. S'est diplomada in cantu in su conservatòriu de Santa Cecilia, a dexiaseti annus apena est cantanti a tempus prenu pighendi parti comenti a corista de s'orchestra a una surra de trasmissionis de sa RAI e comenti a solista a "“Pronto Raffaella”, “I migliori anni” e àterus; est cosa sua sa boxi in una surra de publicidadis natzionalis. In su 1974, gràtzias a sa mùsica, connoscit a s'artista Salvatore Garau chi sighit a atopai finas a candu si ddu cojat in su 1991. De su 2002 s'at a dedicai sceti a pintai ammanniendi sa circa sua personali. Intra de is ammostas personalis, s'arregortant cussas de Casteddu, Milanu, Roma, Arezu, Palermu, Noto; òperas suas s'agatant in colletzionis privadas e in sa Fundatzioni de Sardigna.