Atòbiu in pùblicu de su CSC - "YouTube" Canali CSCUNLA Aristanis - Martis 6 de su mesi de ladàmini de su 2020, a is 5.30 de merii
"Fare cultura ad Oristano". Atòbiu cun Marcello Marras, diretori de su Tzentru Servìtzius Culturalis UNLA de Aristanis, ghiat Stefania Andolfo
www.youtube.com/channel/UCnNLsBEHrJSWrfK6eBtQaew
www.facebook.com/centroservizi.culturalioristano/
Tzentru Servìtzius Culturalis UNLA de Aristanis
Su Tzentru Servìtzius Culturalis UNLA de Aristanis ddu at istituiu in su 1967 sa CASMEZ. Est un'istitutu chi s'Unioni Natzionali po sa Luta cuntras a s'Analfabetismu (U.N.L.A.) sighit e chi ddu finàntziat sa Regioni Sardigna (L.R. 15 de làmpadas de su 1978 n. 37 e art. 21 de sa L.R. 20 de cabudanni de su 2006 n. 14). S'U.N.L.A., pesau in su 1947, est un'Enti chi favoressit s'educatzioni e sa formatzioni totu cantu andat sa vida, su svilupu de s'òmini comenti a personi a a comenti pigat parti ativa a sa vida sotziali. Sa sea sua maista est a Roma, mentras is òrganus suus perifèricus tenit cumpetèntzia locali e regionali.
Su Tzentru Servìtzius Culturalis UNLA est de pensai comenti a logu po s'atobiai apari, logu anca sa genti s'agatat po arraxonai, castiai filmis, ligi giorronalis, pigai parti e cuncordai initziativas. Est logu de acatu chi traballat po acostai totu sa genti de cali si siat edadi.
Cuncordat una surra de fainas chi agiudant a ammanniai is livellus culturalis de totu sa populatzioni e est un'aina po un"alfabetizatzioni indereta" e de educatzioni chi abarrat in su tempus.
Strutura aberta a su territòriu e a is assòtzius chi ddui traballant, donendi agiudu, consulèntzia, ainas e oportunidadis po ndi pesai una surra de progetus in campus diferentis: culturali, sotziali, econòmicu, antropològicu, didàticu, formatzivu e sighendi.
Su CSC de Aristanis arrapresentat unu puntu de riferimentu, in su territòriu regionali, po is fainas culturalis e de formatzioni po is scolas, entis, assòtzius e operadoris culturalis.
Passendi is annus s'est fatu interlocudori de importu in su campu de s'impreu, po punnas culturalis e didàticas, de is ainas de comunicatzioni (prus de totu po su chi pertocat is linguàgius audiovisivus e multimedialis) e unu logu po favoressi e abiatzai sa cultura, intreghendi parti manna de sa programmatzioni a initziativas po sa cultura, lìngua e stòria de Sardigna e po sa cultura locali.
Sa programmatzioni a s'annu est arrica meda de initziativas, cun unu traballu fitianu in su manìgiu de sa mediateca, in sa proposta de fainas culturalis, cursus e initziativas traballendi partepari cun entis, assòtzius e scolas e cuncordendi seminàrius de agiornamentu po operadoris culturalis, bibliotecàrius e mediatecàrius.
Sa Mediateca de su Tzentru ponit a disponimentu de is impitadoris su patrimòniu de is benis documentàrius chi tenit: prus o mancu 9.500 lìburus (cun una setzioni arrica specializada in cìnema e audiovisivus), prus o mancu 17.000 materialis audiovisivus intra de BD, DVD e VHS (filmis, documentàrius, òperas teatralis), prus de 6500 CD musicalis, collegamentus Internet, impreu de sa postatzioni miltimediali, cotidianus e arrivistas po castiai. In prus, su personali de sa mediateca (aberta a is impitadoris 35 oras a sa cida) donat unu servìtziu de consulèntzia po aprontai is programmas didàticus, formativus e culturalis (agiornamentu de sa produtzioni editoriali, propostas bibliogràficas, carreras de letura, sceberu de filmis, programmas didàticus cun audiovisivus, cineforum e sighendi) impreendi totu is materialis de su Tzentru Servìtzius Culturalis.
Marcello Marras – Laureau in Antropologia culturali, de su 1996 a su 2005 at traballau po s'ISSA (Istitutu Stùdius de s'Ambienti) comenti a progetista, formadori, coordinadori e circadori, traballendi partepari cun scolas de ònnia òrdini e gradu, cun Amministratzionis localis, Assòtzius po sa progetatzioni e acumprimentu de carreras didàticas, formativas e culturalis. In su 2006 ddu nòminat diretori de su Tzentru Servìtzius Culturalis U.N.L.A. de Aristanis e de su 2010 fait parti de su Comitau Diretivu Natzionali de s'UNLA.
De su 2007 a su 2014 est maistu de Etnocoreografia de Sardigna e de Laboratòriu e stùdiu de sa mùsica sarda in su cursu de Etnomusicologia in su Cunservatòrio Istatali de Mùsica “G. P. da Palestrina” de Casteddu. At dedicau sa tesi de làurea a su Carrasegari de Aidumajore e Bilàrtzi.
Est prus de trinta annus chi fait circas asuba de s'impreu de sa mùsica, de comenti si fait mùsica e asuba de su Carrasegari in Sardigna. At publicau unus cantu sàgius dedicaus a su carrasegari me in is biddas sardas, a sa mùsica de su connotu contau de Sardigna e a su baddu de is comunidadis. At publicau su libru "Un paese in ballo. Danza e società nel carnevale seneghese" (Condaghes Edizioni). Est stètiu curadori scientìficu, cun Marco Lutzu, de is Volùminis 8 e 9 Strumentus musicalis, de s’Enciclopedia de sa Mùsica Sarda chi at publicau S’Unioni Sarda, Casteddu, 2012.
Stefania Andolfo - In su 2015 si làureat in Lìnguas e Literaduras Stràngias in s'Universidadi de Pisa, in su 2016 otenit su Diploma Master in Giornalismu e Comunicatzioni de Moda in Roma. De su 2016 si òcupat de comunicatzioni.