(S'artìculu ndi dd'eus liau de wikipedia)
Is orìginis de su topònimu "Solarussa" sighint duas bias.
Sa primu ndi fait arribai su topònimu de su colori de sa terra de su sartu suu. Issu cumparrit po sa primu borta agiummai in su 1200 in su cundaxi de Bonacatu; ddu agataus scritu comenti ddu scrint a dì de oi, impari a àterus nòminis giaus a sa bidda comenti a : Solagrussa, Solarusa.
In s'arregistru de is dègumas de sa Santa Sea de su de XIV sec. su topònimu cumparrit scritu Solarosa, Solarossa, Salarussa e, a s'acabbu de su de XVIII sec. diventat Solarossa. A cunfirmai custa teoria est su fatu ca in su sartu acanta a sa bidda s'agatat una localidadi chi fintzas a dì de oi dda tzèrriant "Terra Arrùbia" - Terra rossa -, chi si pensat difati chi apat giau su nòmini a sa bidda in su tempus passau, po su colori de su solu dèpiu fintzas a sa fertilidadi manna cosa sua.
S'orìgini de su topònimu est siguramenti latina giai chi "Solum Russus" o "Russeus", benit arremonau de unus cantu autoris latinus.
Sa segundu teoria chi pertocat sa nàscida de su topònimu, ndi ddu fait arribai de: Zeppara-Sebara-Zeppara Grussa-Solarussa. Diversus linguistas sardus pensant chi siat unu allomìngiu de orìgini preromana chi bolit nai cucureddu prenu de pedra. Segundu àterus istudiosus invècias, Zeppara, mancai non ddu imperit prus, est abarrau a inditai localidadis diversas de sa Sardìnnia.
Duncas Zeppara Grussa, iat a dèpiri cunfirmai ca su nòmini Solarussa ndi benit de su cucureddu prenu de pedra, innui est nàscia sa bidda. E castiendi a sa topografia de sa bidda si ndi podeus acatai ca fintzas custa versioni de su topònimu iat a pòdiri èssiri giusta.