Sa genna de levanti, nomonada Portixedda, si aberrit in su puntu innoi sa muralla de nord-est si aunit a cussa de sud-est. Sa turri est posta a faci de sa via Mazzini, est a basi tzirculari e a una atza si aberriat una geca po bessiri a foras in sa "Maddalena”. A s'inghitzu depiat fai parti de sa muralla po sa defensa de sa tzitadi ma feti prus a tradu in su de XIV-XV sec., beniat posta aintru a unu cumplessu arcitetònicu e tzìvili. In is traballus fatus de pagu ant scobertu is fundamentus de una turri cuadrada chi fait pensai, ca sa turratza tzirculari siat de s'època ispanniola.
In sa strutura duncas podeus arreconnosci duas iscutas de tempus craras. Sa primu prus antiga scoviada de s'imperu de pedra de mannesa e calidadi diversa chi podit apartènniri a su periodu de is primus murallas de defensa de Aristanis; intamis sa simana de is mudaduras a sa strutura de sa turri tunda podit èssiri de is sèculus XV- XVI. Sa turri cuadrada ndi dd'iat fata pesai giai de siguru Mariano de Arborea intra de su 1290 e su 1293, a s'època chi nd'iant pesau is turris prus mannas de Santu Filipu (in pratza Mannu e sciusciada in su 1907) e de Santu Cristofuru in Pratza Roma.