Is Gògius
I gògius (o Còggius o gosos) sunt cantus de devotzioni imperaus in is funtzionis religiosas e intregaus a is Santus o a Nostra Sennora. Su fueddu "gosos" e is variantis chi agataus in su nord de
s'ìsula ndi arribant de su Castillianu "gozos" mentras in su cabu de bàsciu inui ddus tzèrriant "gògius, còcius, cògius" su fueddu ndi arribat de su catalanu "goigs". Ambadus is fueddus tenint
s'arraxina comuni de su latinu "gaudium " chi bolit nai "prexu". Sunt cantus "monòdicus", bolit nai ca imperant su matessi tonu e totu su cumponimentu est partziu in mutus de longhiori diversu ma
ònnia mutu est truncau de una andira chi s'arripitit de sighida e su tonu particulari agiudat is fidelis a cumprendi candu depint cantai s'andira.
Is gògius chi inditaus asuta sunt cussus imperaus in Sabarussa po is novenas de Santu Gregòriu Mànniu, po Santu Pedru, e po Nostra Sennora de in Gràtzias e tenint totu is caraterìsticas chi eus nau asuba:
- Gògius de Santu Gregòriu Mànniu, afestau su martis infatu a su segundu domìnigu de Ladàmini; teneus duus gògius chi contant sa vida de su santu e s'arrechesta de gràtzia po sa comunidadi de Sabarussa;
- Gògius de Santu Pedru chi s' afestat su 29 de làmpadas.
- Gogius de Nostra Sennora de is Gràtzias chi s'afestat annu po annu in su mesi de Maju