Fiat s’annu 1604, fiat su giòbia santu de Pasca Manna o su lunis de s’àngiulu (custa cosa no est pretzisa). Incapas fuit su 12 de abrili e custa est una dì de grandu importu po sa bidda de Mòguru e non sceti. In cussa dì fiat sutzèdiu su Miràculu Eucarìsticu. In is diis chi si tzelebràt sa Pasca, in s’interis chi s’arretori giaiat sa Santa Comunioni, si acostaiant a sa mensa duus òminis indìnnius chi non si fiant nimancu cunfessaus mancai sa vida mala chi iant fatu. S’òstia sacra, parriat ca abruxaiat sa lìngua issoru e duncas nci dd’iant fata arrui asuba sa pedra de su balandau. Is sacrìlegus, totu stontonaus, fiant sparèssius. Is òstias ndi dd’as iant boddidas e apustis iant sciacuau sa pedra comenti narat de fai sa lei eclesiàstica candu s’òstia cunsacrada arruit a terra.
Ma sa pedra mancai sciacuada, apoderàt sèmpiri s’arrastu de is òstias arrutas. Prus beniat sciacuada e prus cussu arrastu si bidiat.
Custu est su contu chi faint is istòricus; arremonaus su preidi Pedru Cossu e su preidi Casu chi narant de is atzertamentus chi iat fatu su munsennori de cussu tempus, Mons. Antonio Surreddu, e de is munsennoris benius apustis. Ma a dì de oi in sa cùria de Abas cussus autus no esistint prus. Teneus peroa allegas bàllidas a cunfirma. Prova innegàbili est sa pedra etotu chi presentat a craru duus circus piticus comenti arrastu de is òstias.
Àtera chistioni chi ammostat sa veridadi de su miràculu est sa manera chi iant tentu custa pedra in is sèculus ainnantis, allogada in unu cumboberi aiuntru de s’artari majori. Ddu cunfirmat unu autu pùblicu de su notàiu Pedro Antonio Escano fatu su 25 de maju1686 , unu cuntratu de s’arretori de Mòguru po ndi pesai unu tèmpiu piticheddu de linna dorada in pitzus a s’artari majori: aiuntru ddui depiat èssiri unu logu po arriciri sa pedra de su miràculu in una scatuledda bella meda e assentada po dda fai biri a is fidelis, cun una pintura chi oi agataus in sa pinacoteca de Casteddu innoi est afigurau su miràculu.
In prus ònnia annu po arregordai cussu acadessimentu spantosu e comenti a sinnali de dolori po cussa faina sacrìlega in sa dì de Pasca, si fait una prufassioni eucarìstica solenni.
Oi apustis de ai torrau a nou sa crèsia de Santu Bernardinu, traballus acabbaus in su 2005, sa pedra de su Miràculu eucarìsticu est stètia assentada in unu artari nou cunsacrau in su 2005; oi duncas totu is fidelis dda podint biri e onorai.