Pesada in su 1749 comentu ddu est scritu in sa làpida asuba su portali de sa faciada, su fàbricu a dii de oi, si presentat in sa strutura originària sua. Si narat in is Cuadernus Stòricus e Turìsticus de Sardìnnia "Felice Cherchi Paba", ca is pedras imperadas po ndi dda pesai ndi beniant de sa Crèsia de sa biddixedda antiga de  "Villalonga".

Est fata in perda niedda cun strutura a tres navadas. Aintru sa Crèsia est pòbera meda; ddui podeus biri peroa gurnisonis totu cant'andant is murus e is pilastrus, s'altari revestiu de màrmuri de prus coloris e sa trona de linna. 

Sa Crèsia de Santu Perdu est aberta totu is mesis de s'annu e est sa Crèsia de prus importu, innui si faint is missas de su domìnigu, de su mengianu, cussas po is festas e is sacramentus. 

S'Architetu Cominotti iat pensau, progetau e dirìgiu is traballus cumentzaus in su 1830 e acabbaus in su 1835. Dd'iat cunsacrada mussennori Giovanni Maria Bua su 24 de làmpadas de su 1835.

Aintru ddu at tres navadas, duas a su costau e una in mesu. In is navadas a su costau ddui sunt seti capellas prus cussa de s'àbsidi. 

In su coretu ddui sunt duas pinturas: una afigurat s'àngiulu chi lìberat Santu Pedru de sa presoni Mamertino e  in s'àtera ddu est Santu  Gregòriu Mànniu cun sa culumba. Is duas pinturas sunt de su pintori romanu Pietro Angeletti.