Partèntiza: crèsia de Santu Màuru Abati | Arribu: crèsia de Santu Martinu
Atruessendi s'itineràriu peri una de is prus importantis bias de sa tzitadi medievali, innui fiat cuncentrau su poderi religiosu, ma po su prus cussu econòmicu arrapresentau de butegheris e de su mercau, s’agatat su nùmuru prus mannu de edifìtzius religiosus de sa tzitadi de Aristanis. In su viàgiu me in is monumentus cresiàsticus de importu, movendi de sa Crèsia de Santu Màuru Abati in sa parti prus a ovest de sa tzitadi giudicali, innnui ddui est unu de is pagus arrogheddus de is murallas antigas de defensa, si podint abbisitai, passendi in sa bia chi dònnia annu in ocasioni de su Carnevali acollit su tiatru de sa cursa a su steddu de sa Sartìllia, sa crèsia e su cunventu de is francescanus, sa Sea, su Palatzu Arcivescovili e, bessendi de sa genna printzipali a sud de sa tzitadi, si lompit a sa crèsia medievali de Santu Martinu. S'itineràriu si cumponit de s’abbisita a sa Crèsia de Santu Màuru Abati, sèc. XVI, a sa Crèsia e Spidali de Sant'Antoni Abati, sèc. XIV, a sa Crèsia e Muritseni de Santu Frantziscu, sèc. XIII-XIX, a sa Crèsia de sa Trinidadi, sèc. XVII, a su Seminàriu Tridentinu, sèc. XVIII-XX, a sa Sea de Santa Maria Assunta, sèc. XIV-XVIII, a su Palatzu Arcivescovili, sèc. XII, a sa Crèsia de a Biada Vìrgini Immaculada, sèc. XVII e a sa Crèsia de Santu Martinu, sèc. XIII.
