S’itineràriu est un viàgiu peri is arrugas de sa tzitadi e s’abbisita a is monumentus tzivilis e religiosus.
In pratza Corrias, in mesuidda, s’incarat su Palatzu Parpaglia, sèc. XVII. Su palatzu chistit s’Antiquarium Arborense, Museu Archeològicu “Giuseppe Pau”, chi amparat repertus chi imprassant un’arcu de tempus chi andat de s’edadi preistòrica fintzas a s’edadi de mesu. Su caminu museali est progetau in duus pranus. Su pranu de bàsciu est destinau a is mustras temporàneas, intamis in su de susu, in sa primu setzioni, funt in amostu is repertus preistòricus, protostòricus e nuràgicus chi benint de sa penìsula de su Sinis: ainas de pedra de ossidiana e sitzili, strexu de terra po s’imperu de donniadì e rituali, marteddus, puntalis de lància e istùgius votivus de bruntzu. Sa de duas setzionis ospitat is urnas cineràrias e is fruniduras de is tumbas fenìcias e pùnicas (de is sèculus VII-III a. C.) agataus in sa tzitadi antiga de Tharros, unu de is scalus cumercialis prus de importu de su Mediterràneu. Documentant sa lugura e sa natura cosmopolita de sa bidda manna: is armas de ferru, is pratus, is màrigas, is statueddas de pedra, is màscaras funeràrias, is ceràmicas de importatzioni etrusca e arega e s’imbustu de Eracle. Sighit sa de tres setzionis, chi chistit is materialis de s’edadi romana, paleocristiana e artumedievali (sèculus II a.C.- VII p.C.): medas is trastus de s’edadi romana agataus in Tharros, cumenti a luxeras, strexu de mesa, zirus, urnas cineràrias, pretziadas, de imbirdi sullau e unguentàrius. De interessu mannu est fintzas sa sala de is retàulus, posta in su pranu de susu, chi chistit òperas de primori pintadas, cumenti a su retàulu de Santu Martinu (sèculu XV, chi afigurat sa cunversioni e cunsacratzioni de Martinu pìscamu de Tours), su retàulu de su Santu Cristu (1533, òpera de sa Scola de su pintori casteddaju Pedru Cavaro) e su rètaulu de sa Madonna de is Consilleris (1565, òpera de su pintori casteddaju Antiogu Manias, chi afigurat is consilleris de sa tzitadi ingenugaus a is peis de sa Madonna sètzia in sa trona). Cumprint sa colletzioni su pràsticu de sa tzitadi de Tharros e cussu de sa tzitadi medievali de Aristanis. Passendu de s’arruga Serneste e furriendi a manu dereta in s’arruga Garibaldi, si lompit a sa Crèsia e a su Cunventu de Santa Crara, sèc. XIV. Sodighendi custa arrughixedda antiga medievali s’arribat a sa Turri de Portixedda, sèculus. XIII-XVI. Torrendi a pesai faci a su coru de sa tzitadi me in s’arruga Lamarmora, s’agatant sa Crèsia e su Cunventu de is mòngias Capucinas, sec. XVIII, sa Crèsia de Santa Luxia, sec. XVIII e sa Crèsia e su Cunventu de is Domenicanus sec. XVII. Atressendi pratza Martini, frunida de unu bellu giardinu froriu e de tres pramas artas artas, s’arribat a pratza Leunora innui in mesu si ndi strantaxat sa grandu stàtua dedicada a sa giuighissa aristanesa, sec. XIX; peparti s’incarant su Palatzu de is Scolopus, sec. XVII, su Palatzu Campus-Colonna e su Palatzu Corrias-Carta. Torrendi a pesai in s’arruga de Leunora si lompit a sa Seu de Santa Maria Assunta, sèculus. XIV-XVIII. Sighendi in s’arruga Duomo si podit abbisitai sa Crèsia de Santu Frantziscu, sèculus. XIII-XIX. Atressendi s’arruga De Castro s’arribat a pratza Roma, sa prus centrali, innui dominat sa Turri de Marianu II, sèc. XIII. Furriendi me is su cursu Umbertu s’atòbiat Palatzu Arcais, sèc. XVIII e, furriendi a manu de manca, passendi de su pròciu Corrias, si torrat a pratza Corrias.
