Aristanis( de Sardegna Turismo)
Tzitadi printzipali de sa Sardìnnia tzentru-ocidentali, genna po intrai in una natura meravilliosa e ànima nòbili de s’ìsula po mori de is monumentus istòricus suus.
Un acuntèssiu abetau un annu interu e chi portat abbisitadoris de totu su mundu: s’incantu de Aristanis si scerat prusatotu in sa Sartìglia, giostra de cuaddus de orìgini medioevali chi si fait su domìnigu e su martis de carnevali e chi tenit cumenti a protagonistas 120 cuadderis chi arragodant cun is balentias issoru, su passau gloriosu de sa tzitadi, chi est capoluogu de provìntzia de su 1974 e chi contat 32 mila abitantis. S’istòria torrat a bivi in sa festa, impari a su sabori de is durcis de mèndua e a su binu tìpicu de su logu sa vernàcia.
Sa tzitadi at tentu unu rolu de protagonista in su Medioevu: a partiri de su de XI sèculus nd’iant pesau palatzus, fortificatzionis e tèmpius de su cristianesimu. S’ispantosa turri de Mariano (o de santu Cristòfuru) – cun sa Portixedda – est sa testimonia prus manna de sa cinta murària chi curriat ingìriu a sa de insaras Aristanis, capitali de su giudicau de Arborea. Sa turri ndi dd’iant pesada in su 1290 cun arenària liada de sa Tharros antiga; ndi agataus is repertus in su museu Antiquarium arborense.
In pratza Eleonora si scerat su monumentu dedicadu a sa giudicessa chi iat promòviu sa Carta de Logu, unu de is primus còdixis de leis iscritas in Europa. Ingìriu a sa stàtua ddui sunt edifìtzius pretziadus neoclassicus: sa crèsia de santu Frantziscu , su palatzu Corrias Carta e su palatzu de is “Scolopi”. In su tzentru istòricu ancora agataus atrus monumentus de non si perdi cumenti a: palatzu Arcais, sa crèsia de santa Crara, unu de is pagu esemplus de architetura gòtica in s’ìsula, sa crèsia de su Carmine e sa sea ispantosa de santa Maria Assunta, “duomo” de Aristanis. Non si ndi scaresciaus de is cresieddas de santu Serbastianu e santu Martinu.
A pustis de ai abbisitau is monumentus non si podeis perdi unu pràngiu cun malloreddus cun sartitzu e mustazolus cumenti a durci, po dd’acabbai cun una passillada a Turrimanna, sa spiàgia de is aristanesus. Innoi agataus sa turri ispanniola chi est sa prus manna de totu sa Sardìnnia (1572). Acanta agataus unu portu turìsticu chi est logu de partèntzia po abbisitai is spiàgias maravilliosas de s’àrea marina de sa penìsula de su Sinis: Mari Ermi, Is Arutas e Maimoni e santu Giuanni in su territòriu de Crabas, is spiàgias de San Vero Milis, de Putzu Idu a s’Arena Scoada, prus a nord, s’arena de Is Arenas e su monumentu naturali de s’Archittu (Santa Caterina di Pittinurri-Cuglieri).
Ingìriu a sa tzitadi ddui sunt is stànius de Crabas e Santa Justa, habitat de pillonis rarus. De sa laguna duncas arribat una risursa manna, s’indùstria ìtica, chi cun sa produzioni de durcis e binus e artigianau sunt sa fundamenta de s’economia locali.