|
«Sa Repùbblica aguardat cun normas particularis is lìnguas de minoria.» |
| (Artìculu 6, Costitutzioni Italiana) |
S'Art. 6 de sa Costitutzioni espressat s'indiritzu polìticu chi sa Repùbblica Italiana iat detzìdiu de adotai po su chi pertocat is minoràntzias ètnicu-linguìsticas, contra su chi intamis iant fatu in su fascismu.
Arregodaus difati ca in su 1934 su ministru Francesco Ercole ndi bogat a foras de is programmas iscolàsticus ònnia dialetu o lìngua diferenti de s'italianu istandard, sighendi sa polìtica de su natzionalismu linguìsticu.
S'artìculu 6 beniat atuau 50 annus prus a tradu candu beniat aprovada sa lei "Normas in matèria de tutela de is minoràntzias linguìsticas istòricas" 15 de su mesi de idas 1999 N. 482. Segundu su linguista Tullio De Mauro su istentai de s'Itàlia po prus de 50 annus po arribai a aplicai s'art. 6 fiat dèpiu a su èssiri contràrius a su plurilinguismu e a su de s'agatai in una època de innioràntzia.
In antis de ai aprovau custa lei, sceti cuatru minorias linguìsticas (sa comunidadi francòfona in Valle d'Aosta; sa comunidadi germanòfona e cun deretus linguìsticus prus serraus sa minoria ladina in provìntzia de Bolzano; sa minoria solvena in provìntzia de Trieste) gosànt de una tutela linguìstica, àteras lìnguas arreconnòscias a pustis cun sa Lei 482 de su 99 cumenti a su friuluano in Friuli Venezia Giulia o su sardu in Sardìnnia sunt tuteladas a oi fintzas de leis regionalis.