Sa bidda de Santa Justa atesu sceti tres chilomètrus de Aristanis: est su comunu prus mannu de totu sa provìntzia.
Su nòmini Santa Justa ddu depit a sa Basìlica romànica dedicada a sa Santa, e cumparit atestau sceti de su de XII sèculus, ma sa stòria de sa tzitadi movit de sa tzitadi fenìtziu-pùnica de Othoca chi, cunforma a is testimonias scobertas in s’interis de is traballus de bonìfica e segundu is inditus de s’Itinerarium Antonini de su de III sec. p.C. arresurtat a èssiri sa pròpriu de oi. Connota cun nòminis difarentis (Eaden, Oseapol, Hiadis), Othoca, chi in sa lìngua semìtica bolit nàrriri “sa tzitadi bècia”, ndi dd’iant pesada faci a su de VIII sèc. a.C. is Fenìcius e apustis dd’iant ocupada is Romanus.
Su stàniu de Santa Justa est a pagu tretu de is domus, est unu de is prus mannus de s’ìsula. Su portu s’agatat in sa parti orientali, in s’àrea industriali prus importanti de sa provìntzia de Aristanis,. Sa pisca in su stàniu, po su prus lissa, anguidda e càvuru, est una parti de importu de s'economia de sa bidda. Su stàniu de Santa Justa est, fintzas, su logu spantosu me innui dònnia annu in Austu si fait sa regada de is fassonis.
Atra sienda econòmica connotada est totu su sistema de is zonas ùmidas e de s’àrea de Monti Arci.
